El gir que ha convertit l’antic poblat ibèric de Darró (i la vil·la romana d’‘ad Darró’) en un espai de dinamització cultural

Fa quatre anys que el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona i la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament vilanoví col·laboren estretament per dinamitzar i promocionar les restes de l’antic poblat ibèric de Darró, i també les de la vil·la romana situada sobre part d’aquest poblat, és a dir, ‘ad Darró’ en llatí. Visites escolars, visites teatralitzades per al públic en general, tallers d’arqueologia per als més petits… Un seguit d’activitats i propostes que han aconseguit que en l’últim any unes 2.300 persones visitessin aquesta important zona arqueològica situada prop del mar, en ple litoral de Vilanova.

Un dels protagonistes principals d’aquesta tasca és l’arqueòleg Joan Garcia Targa, responsable de les excavacions juntament amb Xavier Fierro: “Darró és un espai que forma part del paisatge vilanoví però que es podia veure igual des de dins que des de fora del recinte. Calia donar-li un gir”, afirma. Les visites, els tallers i les xerrades han aconseguit despertar l’interès per les restes de Darró. Dos cops a l’any es porten a terme, a més, visites teatralitzades a l’espai, l’última el passat 19 de maig i la propera, a l’octubre. A més, a finals d’agost començarà el quart camp de treball de Darró, en què una quinzena de voluntaris, dirigits per Garcia Targa, excaven la part romana, encara inconclusa. “Sempre a cost zero”, explica l’arqueòleg, “només cal portar aigua i l’entrepà”. Hi participen des de joves estudiants d’Arqueologia fins a veterans de més de 70 anys. L’objectiu del camp, a banda d’avançar en l’excavació, és mostrar el mètode arqueològic, no només picar, sinó saber rentar i classificar el que es va trobant. En anys passats s’han trobat restes de ceràmica, de pintures murals, de teules i fins i tot agulles d’os polit. Totes les peces són etiquetades i catalogades tal com marca la normativa, i es lliuren al Museu Balaguer per a la seva conservació.

Un dels objectius principals de la tasca que es porta a terme a la zona és promocionar i fer més comprensible per al visitant les característiques del poblat i de la vil·la romana. Per això s’han instal·lat plafons informatius i s’ha condicionat l’espai de visita, també a la vil·la d’‘ad Darró’. Ara, a més, s’han editat nous llibrets per als turistes en català, castellà, anglès i francès, i també es fan visites guiades en anglès. “La gent es va acostant, a poc a poc, a Darró. És una tasca que no té final”, diu Garcia Targa.

 
En els tallers d’arqueologia, els infants descobreixen peces amagades sota terra. FOTO: JOAN GARCIA TARGA

El poblat ibèric de Darró era un important enclavament cossetà, juntament amb els d’Olèrdola i les Masies de Sant Miquel (Banyeres del Penedès). Els arqueòlegs creuen que hauria pogut tenir una hectàrea de superfície. Dalt del turó de Sant Gervasi (on avui hi ha el Xalet del Nin), hi hauria l’emplaçament del poder polític i administratiu i, als seus peus, s’estendria el poblat, aprofitant la dessecació dels aiguamolls originals. El poblat va estar actiu entre els segles V aC i I aC, i després es va romanitzar. L’existència de les restes de la vil·la romana, excavada al 50%, ho demostren. Bona part d’aquestes restes van ser tapades per a la seva conservació després de les excavacions realitzades per la Diputació entre 1986 i 1999, i dirigides per Albert López Mullor, desaparegut l’any passat. Unes excavacions que, si es manté la col·laboració entre la Diputació i l’Ajuntament vilanoví, caldria continuar i aprofundir, no només amb camps de treball per a voluntaris, sinó amb campanyes professionals. Queda encara molta feina per fer. Però sembla que per fi, Darró ja no és aquell espai oblidat al final del Passeig, sinó una font de coneixement activa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *