Els fills de la transició espanyola, la promoció de 1982, es retroben a Can Culapi

Només feia set anys que havia mort Franco quan van deixar l’escola de primària. Ja estudiaven català, però mantenien una anomalia: el col·legi era només per a nens, no hi havia nenes. No sabem si això va acabar influint en la seva psicologia o no (potser sí si hem de fer cas d’alguns missatges de Whatsapp), però el cert és que avui entre aquells nens trobem professionals liberals (metges, advocats…), empresaris, executius, pastissers, instal·ladors, periodistes i fins i tot un conseller de la Generalitat en actiu. Enguany acaben de fer-ne 50. I decideixen retrobar-se a la mateixa escola, aleshores Samà, avui Escola Pia, en un exercici, més que nostàlgic, ple de curiositat. Curiositat per veure com els anys han tractat els companys, curiositat per veure com ha canviat l’escola… I emotiu, també. Les abraçades sovintegen, encara que també preguntes emprenyadores però necessàries: i tu qui ets?  Sense oblidar el record als qui dissortadament ja han marxat.

La promoció de l’antiga Educació General Bàsica (EGB) de l’Escola Pia de 1982 va celebrar el seu retrobament fa uns dies, al mateix centre. Descobreixen com l’edifici ha sofert diverses remodelacions i intenten recordar quines eren les seves classes en els vuit o nou anys que van passar allà; com es manté la col·lecció de taxidèrmia que tant els impressionava quan eren petits; constaten com han canviat els mètodes educatius tot recordant alguna plantofada avui impensable… I s’emporten de record un esborrador com els de l’època. I s’espanten quan pensen que potser la pròxima trobada serà quan en facin 60. Potser millor el 2022, que farà 40 anys d’aquell ja llunyà 1982, quan Espanya entrava a l’OTAN i es disputava el Mundial de Futbol que acabaria guanyant Itàlia. Els fills de la transició (amb minúscula) continuen actius. I no obliden els seus orígens.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *